15 de juny de 2016 a les 8:00 - 15 de setembre de 2016 a les 17:00
Aquesta exposició produïda pel Museu de Granollers és alhora una reivindicació i una ocasió per conèixer o reconèixer, a través de la mirada esbiaixada de Carles Hac Mor, una història de l’art contemporani. Aquest tractat, que és antiacadèmic i per tant no predica gens ex cathedra, ve a ser una ullada ultraràpida i paraparèmica a la història de l’art des del Romanticisme fins a l’actualitat, és a dir, fins al Fracassart.
El Fracassart és un moviment continu artístic que, malgrat no fer cap proselitisme, cada dia guanya més adeptes, tot i que aquests mai no són vistos ni sentits per ningú, perquè com que l’únic que pretenen és fracassar es mouen en l’anonimat clandestí més absolut. Els fracassartistes s’aferren al fracàs com una forma d’insubmissió i de ser insurrectes, que és molt més que ser dissidents, per bé que conreen la dissidència envers ells mateixos i, en conseqüència respecte al Fracassart mateix. Ells no fan art ni teoritzen la seva no-pràctica, perquè, paradoxalment, consideren que, pel fet de ser en extrem iconoclastes, no tenen dret a ser del Fracassart, ni a fer cap insurrecció ni a deixar de ser submisos a qualsevol pressió, i per això no diuen mai ni piu, ni tan sols comuniquen el que els acabem
d’atribuir, i per una tan grossa desraó el Fracassart passa a no ser res. I no és pas ben bé veritat, com hom afirma sovint, que els fracassartistes s’amotinin contra un públic que no tenen ni els ha passat pel cap de tenir-lo.
Iniciat arran de l’actual crisi de tot, inclosa la institució art, l’estudi textual i visual present ha estat compost des d’un punt de vista que coincideix amb un intent de copsar com, del Fracassart estant, es pot arribar a entendre sense impostures l’evolució de l’art del Romanticisme ençà. Per consegüent, en aquestes pàgines alçurades, s’hi atalaien de pressa i corrents tots els passos que els artistes han anat fent cap a la no-mort de l’art mentre morien sense parar les excrescències que l’art anava produint.
