Josep Palau i Fabre i Joan Perucho es van conèixer al començament dels anys quaranta quan eren estudiants de les primeres promocions de la Universitat de Barcelona després de la guerra. Hi va haver una sintonia immediata que es va traduir en col·laboracions en revistes clandestines i una visita a Joan Miró que els va canviar la vida.
Perucho considerava que l’aventura de Palau i Fabre a París donava sentit a una generació. Palau i Fabre es reconeixia en la densitat poètica de Perucho, fruit de les lectures de poesia de la Generació del 27 i del surrealisme. Els anys seixanta van publicar dos llibres de referència al voltant de la relació amb Catalunya de Picasso i Miró.
Entre els llibres més destacats de Josep Palau i Fabre hi ha Poemes de l’Alquimista, un referent de la poesia catalana del segle XX, publicat per primer cop el 1952. L’edició definitiva és del 2017. El llibre més important i traduït de Joan Perucho és la novel·la Les històries naturals, del 1960.
Aquest volum recull cartes que es van intercanviar entre 1944 i 1966, acompanyades de fotografies, documents i poemes que són el testimoni excepcional d’una època i d’una amistat.
