Des de fa 20 anys, el festival POESIA i +, seguint la petjada i la inspiració de Palau i Fabre, aposta per una literatura en llibertat, entre la radicalitat i la tradició, una poesia a la recerca de nous llenguatges ètics i estètics.
En uns temps en què la paraula ha perdut la seva força primigènia enfront les imatges i en què el llenguatge s’ha convertit en un instrument de manipulació i control, la paraula poètica ens serveix per encimbellar totes les ressonàncies que l’ànima humana necessita per defensar-se del capitalisme salvatge en què vivim i permet imaginar d’altres mons possibles. Palau i Fabre deia que “no es pot renunciar a les quimeres”. Al festival POESIA i + no volem renunciar a les quimeres: volem un món millor, amorosit per una paraula acollidora.
La poesia és una eina de canvi interior i col·lectiu, un territori utòpic que ens permet habitar i imaginar un present diferent, obert i imprevisible, ufanós i hospitalari.
La paraula —oral i escrita, dita i escoltada, a l’aire, en els murs i sobre el paper— es troba en el centre del nostre projecte poètic.
Gabriel Ventura i Leonardo V. Granados són els nous directors artístics del festival, que inaugura una nova etapa que vol continuar amb una aposta per la poesia més radical, oberta a altres formats i disciplines.
Inspirats per totes les directores que ens han precedit, volem ser una part més d’aquesta baula poètica que continua, que no s’atura, que vol seguir imaginant.
Enguany celebrem el nostre vintè aniversari, i volem seguir apostant per aquesta poesia lliure, que s’eixampla i s’estén més enllà dels seus límits, cap al teatre i la performance, la música i el cinema, en un diàleg viu i actiu entre tradició i contemporaneïtat.
Gabriel Ventura (Granollers, 1988) és poeta. El seu treball s’expandeix cap a altres disciplines com la performance o el cinema. Entre les seves últimes publicacions destaquen W (2017), Apunts per a un incendi dels ulls (2020) -poemari que ha donat títol a una exposició al MACBA- La nit portuguesa (2021), crònica de rodatge de Liberté, pel·lícula d’Albert Serra. També és autor de Passió i cartografia per a un incendi dels ulls, text-acció realitzat al MACBA el 2022. Acostuma a col·laborar amb l’artista Rosa Tharrats, amb qui ha codirigit els curtmetratges Els miracles del mestre Cabestany (2023) i El riu era verd i blau i groc (2024), presentat a Manifesta 15 i Márgenes Festival. Ha rebut la beca Montserrat Roig i ha fet estades en diverses residències literàries, com la Residència Finestres. Les seves obres s’han presentat en festivals i espais com Fundació Brossa, Bombon Projects, Museu Tàpies, Festival Eñe, Festival Veu, Barcelona Poesia, Festival Poesia i +, entre d’altres. Els seus poemes s’han traduït a l’anglès, francès, grec, neerlandès, turc i portuguès. Entre les seves últimes obres destaca la microòpera Aura (2025), creada amb Marina Herlop i Rosa Tharrats i produïda pel Liceu, el MACBA i el CCCB. Actualment és professor a BAU (Barcelona). El seu últim llibre és l’assaig El millor dels mons impossibles (2025), publicat a Anagrama.
Leonardo V. Granados (Vic, 1999) és director d’escena i dramaturg. Graduat en Direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona (2024). S’ha format en cursos de dramatúrgia a la Sala Beckett amb José Sanchis Sinisterra, Carles Batlle i Josep Maria Miró. Continua desenvolupant la seva formació participant a workshops amb Albert Serra, Marta Pazos, Roger Bernat, Marcos Morau i Xavier Albertí. El 2019 funda la companyia La Metralla i dirigeix Rèquiem per un tango de Patricia Zangaro (2019), Fem l’última copa de Harold Pinter (2021), El jardí abandonat de Santiago Rusiñol (2021), La fulla de Jordi Lara (2021), Faust ha mort de Mark Ravenhill (2022) i Sota el glaç de Falk Richter (2024) i el nou espectacle de la companyia Mea Culpa 4 GATS (2024), sobre clàssics de la literatura catalana. La seva darrera direcció és El principi d’Arquimedes de Josep Maria Miró (2025), a l’Espai Texas. També ha treballat d’ajudant de direcció amb Israel Solà a Tu em vas prometre una història d’amor (Sala Beckett, 2025).
La campanya d’enguany del Festival Poesia i + s’inspira en una frase de Josep Palau i Fabre: «No es pot renunciar a les quimeres».
L’estudi de Disseny Bendita Gloria i l’artista Enric Farrés Duran s’ajunten en un projecte de comunicació transgressor i reflexiu entorn les formes de comunicar la poesia. Quin és l’origen i l’arrel d’un festival de poesia? Per a nosaltres, la resposta és clara: la paraula, en totes les seves accepcions. Paraula dita i escrita, paraula escoltada i pronunciada, la paraula a l’aire i damunt del paper, a les pantalles i com a objecte mental.
Bona part de la campanya es basarà en la idea d’escampar i comunicar la poesia a través de l’oralitat, en un boca-orella contemporani.
Bendita Gloria i Farrés Duran també volen recuperar altres formats analògics, com les cartes o formes antigues de publicitat com els fulletons i els pamflets. Una campanya juganera i subtil que ens vol transportar als orígens orals i populars de la poesia, i que alhora ens proposa una reflexió al voltant del fet poètic contemporani.
Vinculada a aquesta reflexió, una part de la campanya prendrà forma d’exposició a les sales de la Fundació Palau durant els dies del festival. Aquesta exposició, obra de l’artista Enric Farrés Duran, s’inaugurarà durant els dies del festival, el 5 de juliol de 2025.
