30 de juny de 2017 a les 18:00 - 22:00
Lectura íntegra de l’Odissea, d’Homer, traduïda per Carles Riba, a càrrec d’Oriol Ponsatí-Murlà
L’any 1956, Josep Palau i Fabre escrivia, sobre la traducció ribiana de l’Odissea:
Carles Riba, gràcies a l’Odissea, poema jove i exultant, ens torna el plaer de la llengua, el plaer del català, instrument sensual i mental. L’estat de salut de la llengua emprada en l’Odissea arriba a encomanar una mena d’eufòria física i verbal. El poema ens comunica el plaer del cant. Els mots s’aturen el temps físic que cal i són senyors de l’espai natural que els pertoca. La concordança del que es vol dir i la manera de dir-ho semblen degudes a una perfecta valoració dels materials emprats, que són els mots. I la valoració que aquí reclamen és la de la plasticitat que els és inherent. Les paraules tornen a ser éssers vivents: fruits que esclaten a flor de llavi, mossec en una polpa rica i
aromada, vol d’ocells que voldríem aturar, explosió de llum…
Aquesta Odissea de Carles Riba duu espontàniament a llegir-la en veu alta, i a llegir-la de cara al mar. S’ha acostat tant a les fonts creadores, que els elements que les acompanyaven s’han fet presents i necessairs en el poema. És el miracle de la recreació. Fent cas de la intuïció de Palau i Fabre, el juliol del 2014, Oriol Ponsatí-Murlà féu una primera lectura pública del 12.110 versos que constitueixen l’Odissea al Festival Poesia i + de la Fundació Palau i Fabre de Caldes d’Estrac. La lectura, que en aquell cas tingué la col·laboració escènica de Perejaume, durà 16 hores.
La lectura que Oriol Ponsatí-Murlà proposa en el Festival de Poesia de la Mediterrània tindrà lloc al pati de Can Balaguer i incorporarà una proposta escènica de producció pròpia encàrrec del Festival a càrrec de Joanot Cortès i Gal·la Miserachs (Estudi Fang), titulada “Bon vent i barca nova”. En consonància amb el text de Palau i Fabre, la proposta de Cortès i Miserachs, permetrà acostar el mar al lloc escollit per a la lectura.
Oriol Ponsatí-Murlà (Figueres, 1978). Editor, professor universitari, escriptor, traductor i rapsode. Premi extraordinari de llicenciatura en Filosofia (UdG), doctor en Filosofia per la Universitat de Girona amb una tesi sobre la conversió d’Agustí d’Hipona i professor d’aquesta mateixa universitat des de 2008. Ha col·laborat com articulista amb diversos mitjans de comunicació com El Punt, Revista de Girona, El País, La Vanguardia, Diari de Girona i el diari Ara. Ha traduït al català autors com Michael Nyman, Denis Diderot, Josep Palau i Fabre, Gianni Vattimo, Igor Stravinski o Italo Calvino.
Ha portat a terme una intensa activitat com a rapsode i performer. Ha interpretat arreu dels Països Catalans el poema fonètic Ursonate, de Kurt Schwitters i l’any 2009 va dur a terme la primera execució en solitari a l’Estat de l’obra per a piano sol Vexations, d’Erik Satie, de 20 hores de durada ininterrompuda.
El 2011 funda i des d’aleshores dirigeix Edicions de la Ela Geminada, on ha publicat una trentena llarga de títols tant de literatura com de pensament.
Entre els seus projectes de publicació immediata, destaca el llibre De què parlem quan parlem d’ètica. Una aproximació a la filosofia moral (Premi Humbert Torres de divulgació científica de la Diputació de Lleida; en premsa). Acaben d’aparèixer tres llibres seus dins la col·lecció “Biblioteca Grandes Filósofos”, de RBA: Aristóteles. La virtud está en el término medio; San Agustín: entre la libertad y la gracia; i Pascal, entre la razón y el corazón. Per a la mateixa col·lecció té en premsa dues monografies més: una sobre el pensament cristià de Blaise Pascal i una altra sobre el neoplatonisme de Plotí.
Entre altres premis, ha guanyat el Premi Just M. Casero de novel·la curta, per l’obra Totes les estacions de França (Empúries, 2014, dues edicions) i el Setè Cel, de Salt, per la mateixa novel·la, l’any 2015.
