La Fundació Palau es suma a la COMMEMORACIÓ DELS 50 ANYS DE LA MORT DE PICASSO amb un seguit d’exposicions, jornades, visites, edicions,.
EXPOSICIONS:
HORTA – PICASSO. MIRÓ – MONT-ROIG. FOTOGRAFIES DE JEAN MARIE DEL MORAL
Del 29 d’abril al 24 de setembre del 2023
Comissariada per Manuel Guerrero
Picasso i Miró s’estimaven les mateixes coses, veien les mateixes coses, deien la mateixa cosa però, en canvi, pintaven d’una manera diferent. Una vegada més, la tardor del 2022, Jean Marie del Moral ha solcat els paisatges i els contorns d’Horta de Sant Joan i els de Mont-Roig del Camp.
El fotògraf coneix des de fa molts anys aquestes dues viles separades només per 80 quilòmetres, envoltades per les mateixes oliveres, les mateixes vinyes, els mateixos ametllers, les mateixes terres ocres, les mateixes muntanyes amb dolces corbes com la Santa Victoire de Cézanne.
És a Horta de Sant Joan que Picasso va iniciar el cubisme el 1908. I és a Mont-Roig del Camp que, deu anys després, Miró va pintar els seus quadres detallistes. Aquestes 50 fotografies, poètica mirada sobre les estranyes similituds niuades als murs del convents, en les roques esculpides per la natura i les capelles penjades de la mateixa manera, revelen subtilment el mateix imaginari: el de dos gegants del segle XX.
PICASSO VIST PELS ARTISTES CATALANS
Del 21 d’octubre del 2023 al 18 de febrer del 2024
Comissaris: Eduard Vallès i Sebastià Sànchez Sauleda
L’any 1971 Josep Palau i Fabre (1917-2008) publicava el llibre Picasso i els seus amics catalans, un treball on s’assentaven les bases i s’aportaven nombroses pistes per resseguir les relacions, amistats i complicitats de Pablo Picasso (1881-1973) amb molts dels protagonistes del tombant de segle a Catalunya. Aquest camí és el que segueix el projecte expositiu que presentem a la Fundació Palau, i que s’insereix dins dels actes organitzats per commemorar els 50 anys de la mort de Picasso, consistent en descobrir i presentar al públic com els artistes catalans de finals del segle XIX i del segle XX van veure i plasmar la figura de Pablo Picasso al llarg dels anys.
La singularitat d’aquest projecte sobre Picasso rau en la reversió del punt de partida, l’artista esdevé objecte de representació, d’escrutini, quan normalment estem acostumats al contrari. Aquesta mirada inèdita a nivell expositiu permetrà al públic resseguir la imatge de Picasso durant els anys que visqué a Catalunya i més enllà. I no serà un viatge qualsevol, sinó de la mà de noms tant rellevants de l’art català com Ramon Casas, Ricard Opisso, Pablo Gargallo, Ricard Canals, i tants altres artistes.
La voluntat d’analitzar la mirada de l’art català vers la figura de Picasso, ja sigui a través d’aquells que el tractaren personalment, dels que només ho feren circumstancialment o fins i tot dels que no el conegueren, també persegueix valorar la importància que l’artista malagueny tingué com a creador al llarg del temps. Per tant, els retrats recollits en l’exposició ens serviran per veure com Picasso esdevingué ell mateix i el seu rostre matèria pictòrica, deixant-nos sentir amb quins artistes tingué més complicitats i també quins s’interessaren tant per la seva figura com per la seva producció artística.
Un altre dels aspectes importants de l’exposició (i també de la publicació que l’acompanya) seran les correspondències en els retrats. A través de la inclusió d’algunes obres on el propi Picasso va retratar als seus amics i companys de generació, veurem una mirada en dues direccions, un joc que ens servirà per establir la percepció vers l’altre de cadascun dels artistes seleccionats.
Finalment, la presència d’alguns autoretrats del propi Picasso, ens serviran per dilucidar si la visió que tenien els artistes catalans de l’època es corresponia amb la que el malagueny tenia de si mateix. Veure si ell realment es percebia tal i com el percebien els altres, esdevé clau per comprendre millor el paper i la influència que Picasso exercí damunt l’art català dels darrers cent anys.
JORNADA PICASSO CALIDOSCÒPIC
10 de novembre del 2023
Des de la Fundació impulsarem una jornada per parlar de diferents temes al voltant del pintor i la seva obra. Jornada conduïda i coordinada per Carme Bello i Àngels Borrell. Els temes que es tractaran seran:
-Còpies, falsos i marxants
-Picasso col·leccionista i marxant
-L’error de mirar Picasso des de l’òptica del segle XXI. Personatge i mite, amb taula rodona final
PUBLICACIONS:
Homenatge a Picasso, de Josep Palau i Fabre. Vibop Edicions / Fundació Palau. Alella / Caldes d’Estrac, 2022.
Pròleg de Manuel Guerrero
Homenatge a Picasso és el primer volum de la col·lecció la Sirena. Amb aquesta iniciativa, la Fundació Palau vol acomplir un dels seus objectius fundacionals: difondre el llegat literari del seu fundador, Josep Palau i Fabre, poeta, assagista, traductor, contista i dramaturg. I ho fem manllevant el nom de l’editorial que el poeta va crear als inicis dels anys quaranta del segle XX i que tenia la voluntat de donar continuïtat a la literatura catalana i fer de la poesia un «espectre venjador» que planés sobre el règim que havia assassinat Lorca, que tenia empresonat Miguel Hernández i que havia obligat a exiliar-se tants i tants poetes. Així, l’editorial la Sirena va publicar set volums, a part dels vint números de la revista Poesia (1944-1945): Poemas de amor, de Néstor Luján (1943); L’aprenent de poeta, de Josep Palau i Fabre (1943); 9, de Joan Perucho (1944); Cançó banal de la ciutat de Ctesifon, de Salvador Espriu (1944); Sonets, de Josep Romeu (1944); Imitació de Rosselló-Pòrcel, de Josep Palau i Fabre (1945) i, ja des de París, la primera edició dels seus Poemes de l’Alquimista (1952).
Hem escollit, per iniciar la col·lecció, la peça teatral Homenatge a Picasso. És una peça que només s’ha editat una vegada com a obra sola, concretament el 17 de novembre del 1972 per Edicions 62, dins la col·lecció Llibres de l’Escorpí, sèrie “Teatre. El Galliner, 17”. Aquesta edició es va publicar amb un pròleg de Josep Anton Codina que la va dirigir i que evocava el muntatge escènic però sense el recitatiu “Era dia de mercat” que es refereix al bombardeig de Gernika i que la censura va eliminar. Posteriorment s’ha editat dins reculls amb altres obres, com el volum Teatre de Josep Palau i Fabre, per Aymà, S. A. el 1976, i dins Josep Palau i Fabre. Obra literària completa I. Poesia, teatre i contes, per Galàxia Gutenberg / Cercle de lectors, el 2005. En aquests dos reculls sí que s’hi inclou el recitatiu «Era dia de mercat». L’obra va ser escrita per commemorar els 90 anys de Picasso i fou estrenada a la Cova del Drac a la tardor del 1971, tot just acabada d’escriure i amb molt bones crítiques. Se’n va fer també una versió per a la televisió el 1981 sota la direcció d’Antoni Chic. D’altra banda, el 2023 commemorem els 50 anys de la mort de Picasso i, des de la Fundació, contribuïm així a aquesta efemèride homenatjant l’artista malagueny però, alhora, homenatjant Palau, que en va ser amic i un dels seus biògrafs més importants. Per a Palau, Picasso no va ser només una personalitat per estudiar sinó que va ser motiu d’inspiració poètica fins i tot abans de conèixer-lo. L’assaig de biografia pura Vides de Picasso i la «Teoria dels colors» dins els Poemes de l’Alquimista en són una mostra i brillen amb llum pròpia com l’obra que us presentem aquí.
Homenatge a Picasso és un viatge poètic per la vida de l’artista que comença just al tombant de segle XX en una Barcelona eminentment modernista, amb la dona com a centre i amb un camí infinit de possibilitats davant els canvis que s’acosten. És l’època dels Quatre Gats, on hi ha rauxa però també una realitat paral·lela amb els mals eterns del món: la pobresa i la fam, que Picasso tan bé retrata en blau. Evoluciona l’obra de Palau com evoluciona el pintor i com evoluciona el món. Fins a arribar a l’esclat de les guerres de la primera meitat del segle XX, inclosa la guerra civil i el bombardeig a Gernika, il·lustrat amb el plany de la dona que imaginava una vida plena d’oportunitats i que acaba amb la mort als braços. El desenllaç d’aquest cabaret per on desfilen tota una colla de personatges és tot un cant a l’esperança. Un tornar a començar creient que l’amor ho pot tot, fins a desembocar en la propera guerra. Com les que vivim encara avui arreu del món i que situen aquesta obra al bell mig d’aquest cercle d’amor i odi que es va repetint des que als homes de les cavernes se’ls va fer el cau petit.
ALTRES ACTIVITATS:
Durant l’any anirem programant un seguit de visites guiades amb els textos de Josep Palau i Fabre a:
Ceret
Caldes de Montbui
Museu Picasso Barcelona
Horta de Sant Joan
Gósol
ANY RÀFOLS CASAMADA. 100 anys del naixement
Novembre 2023-Febrer 2024
Ràfols Casamada: poeta
Comissari: Bernat Puigdollers
Albert Ràfols Casamada (Barcelona, 1923-2009) és conegut, essencialment, per la seva obra plàstica. Tanmateix, la seva àmplia trajectòria artística, de ressò internacional, ha eclipsat bona part de la seva figura polièdrica. El Ràfols pintor amaga el Ràfols pedagog −el fundador i director d’ELISAVA i EINA− però també el Ràfols poeta.
Pintura i escriptura es desenvolupen en la vida de Ràfols de manera simultània. L’una participa de l’altra. L’any 1937, a l’edat de catorze anys i en plena guerra civil, un joveníssim Ràfols Casamada escriu els seus primers poemes i pinta els primers quadres. Des d’aleshores, l’esperit sensible de l’artista procurarà atrapar instants en la pintura i la paraula. Totes dues disciplines entren sovint en una estranya simbiosi: el món poètic de Ràfols és eminentment plàstic. És una poesia que es pot veure, tastar, olorar, i palpar. Com la seva obra pictòrica, respon a una mirada sensible del món on es barregen present i passat, futur i nostàlgia. La paraula, en un gran exercici de síntesi, esdevé un intensificador de la vida, testimoni d’experiències, evocadora de mons.
Un dels seus primers llibres poètics publicats fou “Notes nocturnes”, aparegut en 1974, una fusió entre lletra i pintura en forma de poema visual. No serà fins l’any 1976 que, esperonat per Llibres del Mall i amb el recolzament del seu amic editor Josep M. Castellet, apareixerà publicat el volum “Signe d’Aire”, recull de bona part de la seva obra literària escrita fins aleshores. Després vingueren un bon nombre de llibres més: “Territori de temps” (1979), “Paranys i Raons per atrapar instants” (1981), “El color de les pedres” (1989), “Cinc notes angleses” (1990), “Hoste del dia” (1994) o “Policromia o la Galeria dels miralls” (1999). I a tots aquests títols cal afegir-hi encara nombroses edicions limitades autoeditades per l’artista o bé edicions de bibliòfil de tirada curta.
Malgrat tot, la seva obra literària resta encara en l’oblit i clama per ser recuperada. Amb aquest objectiu, l’exposició vol endinsar-se en el món poètic de Ràfols, desentrellar-ne els seus orígens i fer-lo accessible al gran públic. Vol donar visibilitat a la cara oculta de Ràfols Casamada, establir ponts entre la seva obra i la d’altres companys de generació que l’ajudaren, com són Palau Fabre, Joan Perucho, Castellet, Joan Teixidor, Salvador Espriu, Maria Aurèlia Capmany… Posar, en definitiva, la seva obra literària al lloc que li correspon.
