Ha sortit al mercat la nova edició de Il·luminacions. Una temporada a l’infern d’Arthur Rimbaud en versió traduïda per Josep Palau i Fabre que també en fa un estudi preliminar sobre la figura i obra d’aquest poeta al que defineix com al meteor més al·lucinant que mai hagi existit en la història de la literatura.
Aquesta és la cinquena edició del llibre. La primera, del 1966, anà a càrrec de l’editorial Vergara, dins la col·lecció Isard, i fou una edició monolingüe, és a dir, només la traducció al català. El 1984 Editorial Bruguera en publicava una segona edició però en aquest cas s’hi incorporaven els textos Els deserts de l’amor que es mantindran fins a avui. Les dues edicions posteriors, la del 1991 d’Edhasa dins la col·lecció Clàssics moderns, dirigida per Francesc Parcerisas, i la del 2000 d’Edicions Proa i Ediciones Folio, es van publicar en versió bilingüe: francès i català, com també aquesta del 2023. En la versió del 1984 Palau hi incorpora alguns canvis respecte a la del 1966. Sobretot en Una temporada a l’infern, que s’havia dut al teatre i que Palau modificà perquè hi havia expressions que dites en veu alta, no funcionaven i manté aquestes correccions fetes per l’escena. Aquesta edició de Raval Edicions, SLU, Proa, que us presentem és la més definitiva, on s’han corregit un parell d’esmenes més que Palau havia anotat directament en l’edició del 2000.
Palau, a l’estudi preliminar explica «Aquests dos llibres, hem dit, són dissemblants. En efecte: l’un, Il·luminacions, és una obra d’art, treballada, cisellada, amb ribets d’artificiositat en algun moment, volgudament sàvia en d’altres; Una temporada a l’infern és un testament, un document humà, directe i, gairebé, en un cert sentit, antiliterari. El primer és ric i difícil de lèxic, de girs, d’imatges; el segon és escrit en un llenguatge normal, immediat, que no ens ha obligat gairebé mai a recórrer al diccionari o a les consultes. En el primer, en canvi, hem constatat la presència d’uns quants mots que àdhuc francesos de formació universitària ignoraven. Però, és clar: bé que l’un és escrit amb manifesta voluntat artística, aquest home que ho escriu és Rimbaud, i sovint, per tal de fer aquestes obres d’art, aquests poemes en prosa, recorre a la seva experiència personal, a la seva vida, que és el que té més a l’abast. En Una temporada a l’infern, en canvi, bé que el propòsit de Rimbaud és de redactar el que podríem anomenar un testament espiritual—o sigui, que es tracta d’un propòsit de base moral—, no pot impedir que aquest qui ho redacta sigui Arthur Rimbaud, que coneix els recursos de la llengua i de l’art d’escriure com ningú. En l’un, per dir-ho així, la part humana es posa al servei de l’art; en l’altre, l’art es posa al servei de la part o finalitat humana que persegueix.»
Una dualitat en l’obra que també és present en la vida. «¿qui era Rimbaud? ¿Com era? ¿Quin caràcter tenia? Problema espinós, però que no es pot respondre d’una manera axiomàtica ni massa elemental. Ens enganyaríem, si volíem presentar-lo com un àngel, com un poeta romàntic, en el sentit tradicional del mot, o com un malànima, com també ha estat dit. Ric en possibilitats humanes de tota mena—emotives, intel·lectuals, sensorials, mnemotècniques, etc.—, que fan una irrupció violenta després d’haver estat excessivament recloses, Rimbaud se’ns presenta amb el rostre contradictori propi de tot adolescent, però dut a un gran excepcional. El somiador, el quimèric, l’home que, segons la seva pròpia dita “busca el lloc i la fórmula”, es barreja estranyament amb el realista. La vida, ho veurem, l’obliga a donar prioritat a aquest i a ofegar progressivament el primer.»
Tot i així, en un altre lloc, explica que al quedar la mare de Rimbaud vídua de ben jove, duu al jove Arthur a voler substituir el pare. De tota manera, una mare estricta que pressionava els seus fills, predisposa el jove Rimbaud a una revolta (Els poetes de set anys):
I la Mare, tancant el llibre del deure,
se n’anava satisfeta i tibada, sense veure
en els ulls blaus i sota el front protuberant
l’ànima del seu fill en un món repugnant.
