Josep Palau i Fabre va fer una exposició a la Fundació Palau el 2005 “Ismael Smith, reivindicat”, amb la clara voluntat de donar visibilitat a un artista del qual n’havia sentit parlar a casa de ben jovenet; als anys 60 Vidal Ventosa n’hi torna a parlar amb admiració, i finalment, als anys 70, Enrique García-Herraiz i Artur Ramon el van tornar a posar d’actualitat. Aquests llargs períodes de silenci al voltant d’aquest artista, el van empènyer a fer-ne l’exposició i, al setembre del 2005, la primera Jornada titulada “Ismael Smith i el noucentisme”, amb conferències d’Enrique García-Herraiz, Josep Casamartina i Parassols, Artur Ramon i Josep Maria Romero Martínez. Actualment, a la sala “Un pare pintor, un fill poeta”, hi tenim exposada la peça “Figures”, del 1909, tinta sobre paper.
Aquest any s’han complert 50 anys d’ençà de la mort de l’artista Ismael Smith al sanatori psiquiàtric de White Plains. Les III Jornades Smith pretenen centrar-se en la vigència de la seva obra des d’una perspectiva contemporània i actual, i remarcar els aspectes que precisament el converteixen en un outsider de la seva generació, però que actualment esdevenen mirall i referent de la mirada social de l’art. Oranitzen: Museu d’Art de Cerdanyola i Museu Nacional d’Art de Catalunya
