23 de març de 2024 - 15 de setembre de 2024
Inauguració: dissabte 23 de març a les 12h.
Presentem la primera exposició retrospectiva dedicada a l’artista Maria Sanmartí (Barcelona, 1886 – París, 1959). Comissariada per Aitor Quiney, la mostra explora la figura d’aquesta pintora al llarg dels seus anys en actiu com a artista, des del 1947 fins al 1959.
“Maria Sanmartí, mare d’en Clavé”. Així és com aquesta pintora va signar durant un temps la seva obra. Deixant clar qui era: la mare del pintor Antoni Clavé. El cas excepcional de Maria Sanmartí, “el pintor”, com li deia el seu fill, a banda de la seva innegable qualitat artística i de la frescor d’art nou que desprenia, prové del fet que començà a pintar als seixanta anys sense haver manifestat abans ni el més petit indici de la seva vocació artística.
Havia nascut el 1886 al barri del Raval, a Barcelona, en el si d’una família cristiana molt humil. Va haver de vèncer les adversitats d’una noia de classe obrera i pobra a força de desenvolupar un gran instint de supervivència. Per una malaltia crònica, se li havia anat paralitzant el costat dret del cos, fins que ja no va poder moure ni aixecar el braç.
A la fi de la Guerra Civil, el compromís que Antoni Clavé havia adquirit en defensa de la República i del catalanisme polític l’obligà a marxar a l’exili, cap a París. I uns anys després, el 1942, ho va fer també ella.
Estant a París, l’any 1947 tot va canviar: “Un dia el meu net, llavors de cinc anys, em va regalar un dibuix que havia fet. Per tornar la cortesia vaig voler fer el mateix, i així va néixer el meu primer dibuix”. Animada pels amics artistes del seu fill, i malgrat no tenir coneixements tècnics, va continuar pintant “fulls i fulls, posseïda pel dimoni del color”. Les primeres obres de Maria Sanmartí, la majoria amb la tècnica del guaix, representen animals, interiors d’habitacions, gerros amb flors, bailaores, músics flamencs, pallassos, curses de braus, escenes de circ o algun tema religiós. A banda de la vivesa del color, que és el seu element essencial, les seves obres atrauen pel moviment intern i per les composicions inversemblants, amb una llibertat absoluta. El fet d’haver de pintar amb la mà esquerra l’obligava a fer un esforç considerable, i el seu traç ingenu i recargolat és producte d’aquesta incapacitat.
