9 de novembre de 2024 - 21 d'abril de 2025
Inauguració: dissabte 9 de novembre a les 12h.
A mitjans dels anys vuitanta del segle xx un nombrós grup d’artistes i escriptors s’arremolinaren a Barcelona al voltant de la revista Àrtics (1985-1990). Sota l’ideari i el lideratge de l’escriptor i traficant d’idees Vicenç Altaió i de Joaquim Pibernat, i dels artistes Francesca Llopis i Jordi Colomer als inicis, i amb Manuel Guerrero més endavant, la revista oferí cada trimestre una publicació multilingüe propera a l’estètica internacional de la Postmodernitat. Àrtics es convertí en un lloc d’encontres intergeneracionals, de cultures, de tendències i d’individualitats a partir de les creacions més innovadores en les arts.
De la revista, a manera «d’enciclopèdia de pàgines d’artista relligades» se’n feren disset números amb una data d’acabament predeterminada. La generació viva de l’avantguarda (Cage, Oppenheim, Beuys, Kantor, Tàpies, Sol LeWitt, Rainer, Kosuth, etc.) s’interrelacionaren a les cobertes en un joc visual amb els artistes catalans del moment.
Deu anys més tard, a Barcelona, després de l’auge del model cultural olímpic i del procés cap a la globalització, en ple trànsit cap a les tecnologies virtuals, Altaió, Guerrero i Pibernat, amb Claret Serrahima i Manel Sala, publicaren nou revistes objecte seguint el nom de Cave Canis. A cada una de les capses, s’hi recollien plaquetes i llibres d’artista de caràcter experimental i de suports artesanals, industrials i tecnològics amb la capçalera d’un manifest crític contra la perversió del populisme i contra els models i sistemes polítics, i a favor d’una cultura creativa, crítica i radical.
Si d’Àrtics se’n feia un tiratge de 7000 exemplars i es distribuïa per quioscs, de Cave Canis se’n feia una edició de 600 exemplars sense distribució.
Cada número de les dues revistes es presentava en una acció pública a manera de performances i en llocs insòlits de la ciutat. N’és un bon exemple d’actitud que el darrer número d’Àrtics es presentà amb un acte «En defensa de la Sagrada Família», una protesta contra la continuïtat de les obres arquitectòniques i les intervencions artístiques a la façana; mentre que el primer Cave Canis es presentà al Canòdrom de la Meridiana.
Joaquim Pibernat (Barcelona, 1952-2022), coeditor d’Àrtics i Cave Canis i autor de la plaqueta d’aforismes El ciclop borni, donà el seu fons de llibres d’artista i obres d’art (Colomer, Llopis, Perejaume, Benito, Duran, Llena, Pazos, Amat, Zush, Santos, Comelade, etc.) a la Fundació Palau. Es dona continuïtat, així, a un esperit de revolta cultural del qual el poeta Josep Palau i Fabre n’havia estat referent. És a partir d’aquest fons que s’ha construït l’exposició en tres àmbits: Àrtics / Cave Canis / El ciclop borni; que mostren l’explosió creativa a Catalunya de les arts i les lletres a finals del segle xx i la seva relació amb creadors internacionals.
Comissaris: Vicenç Altaió, Manuel Guerrero i Oriol Pibernat.
