13 de juliol de 2017 a les 19:45
Artaud, el poeta alienat que udolava en plena revolta, va ser visitat, en la marginació i l’aïllament, per Josep Palau al sanatori mental. Què va passar en aquells encontres que Palau passés de la visita a l’obsessió? Qui sent els mots d’Artaud, qui toca la poesia d’Artaud, rep un experiència de cos, una ferida per sempre. Oir Artaud en català per la mà altra de Palau i la veu d’Altaió és una experiència demiúrgica, d’esborrament del que som i d’esborronament. De trànsit. De joia en el sofriment, de revolució i de profanació.
Entrada lliure
