20 de gener de 2008 a les 8:00 - 13 d'abril de 2008 a les 17:00
Manolo Hugué (1872–1945) fou un destacat escultor. Format a la Llotja de Barcelona en l’entorn d’Els Quatre Gats i molt vinculat a Picasso al llarg de tota la seva trajectòria, l’artista viatjà a París on començaria a desenvolupar les inquietuds formals que mantindria durant tota la seva vida: amb el seu treball tenaç i persistent, Manolo arribà a reflectir l’essència del gest, de la mirada i de l’expressió del cos d’una forma incomparable, ferma i perseverant, fidel al seu ideal, cosa que va convertir així la figura de Manolo Hugué en un dels escultors cabdals catalans del segle XX.
El criteri de l’exhibició ha fugit de l’opció de presentar els treballs per ordre cronològic, mostrant així una nova alternativa que agrupa les obres en diferents àmbits temàtics.
La captació del moviment, presentat com una de les preocupacions artístiques més rellevants de l’escultor, captació que considerà com una manifestació de l’energia que anima els éssers vivents. És aquí on s’apleguen totes aquelles escenes que pertanyen al món del treball i altres activitats com les diversions del ball o la tauromàquia.
La feminitat, on es mostra la figura femenina aïllada i sense lligar-se a una activitat concreta. Aquest constitueix un dels motius preferits per Manolo, especialment en les versions escultòriques, d’àmplia riquesa de formes i gran contingut simbòlic.
Els retrats, àmbit que presenta una trentena d’obres que pertanyen a diferents moments cronològics, però on destaca de manera constant la capacitat de plasmar la singularitat de cada persona que ocasionalment li féu de model.
Obres de caràcter religiós, apartat que esdevindrà un interessant capítol de la seva trajectòria. Els seus treballs i les imatges de culte no eren destinades a esglésies o capelles de caràcter públic, sinó que les seves característiques les situen millor en ambients de caràcter particular i domèstic.
Les joies. El disseny de joies durant el temps de l’estada a París, va ajudar-lo a sobreviure. Aquest fet va tenir-lo present al llarg de la seva vida i, fins i tot, de vegades va fer fondre algunes de les seves escultures en plata, en lloc de fer-ho en bronze.
Interior, bodegons i animals de companyia.
Dins del nombrós catàleg de Manolo, podem agrupar un conjunt d’obres que, dins la seva diversitat, ofereixen la possibilitat d’establir una aproximació al que podríem considerar un autoretrat psicològic. Qualsevol tècnica de les que dominava, es podia aplicar a la transcripció d’un aspecte del seu habitatge, humil i acollidor: de la nota de color que un plat amb fruites podia oferir-li o de l’ambient assossegat que reflectien els animals que com els gats o els gossos, eren un element perfectament integrat a l’ambient familiar. Els paisatges de Caldes de Montbui i la seva rodalia. Sota l’aparent ingenuïtat de la seva pintura de paisatges, s’hi reflecteixen aspectes del que havien aconseguit els Impressionistes, els Fauves o els Nabis. La geografia del Vallès té bastants punts de coincidència amb les suavitats del Vallespir i fou transcrita per l’artista amb una sensibilitat semblant.
