30 de novembre de 2008 a les 8:00 - 18 de gener de 2009 a les 17:00
Aquesta exposició pretén mostrar algunes de les manifestacions artístiques més novedoses que van sorgir a Catalunya a la segona meitat dels seixanta i els primers anys de la dècada següent. Parteix de figures emblemàtiques com Àngel Ferrant, Leandre Cristòfol i Moisès Villèlia, que per la seva actitud inquieta i de recerca de nous materials i vies d’expressió poden considerar-se predecessors dels artistes que defensen la unitat d’art i vida, que es rebel·len contra les convencions del moment, els quals constitueixen el gruix de la mostra
Així, representants de l’Art Pobre a Catalunya (com Àngel Jové, Antoni Llena, Jordi Galí, i Silvia Gubern), els membres del grup denominat els catalans de París (Miralda, Joan Rabascall, Benet Rossell i Jaume Xifra) i alguns artistes que poden ser qualificats de minimalistes, com Josep Ponsatí, representen el trànsit cap al conceptual, l’eixamplament dels llenguatges i la riquesa de nous< mitjans que els artistes adopten a partir d’aquell moment.
Els canvis en les actituds, les formes i els materials portats a terme precedeixen i preparen també el compromís encara més explícit que, entrada la dècada dels setanta, els creadors tindran envers la situació política del moment i que s’evidencia de manera clara en les obres del Grup de Treball
Aquesta mostra constitueix un gest d’atenció cap a la lectura de l’art contemporani que busca trencar amb els models de l’acadèmia, d’una banda, i inaugurar (encara que només sigui a través de l’experiment) noves topologies de comportaments artístics. I al mateix temps proposa un canvi radical en la relació entre espectador i obra d’art, individu i comunitat, present i memòria, elements que constitueixen el nucli de la Col·lecció i del programa del MACBA.
