16 de juliol de 2017 a les 20:30 - 15€
Hilari de Cara, Rubén Luzón i Sònia Moll: tres veus que van de Manacor a València fins arribar a Barcelona, tres poetes que de la precarietat i el compromís en fan matèria d’escriptura, tres maneres de concebre la poesia que posen damunt l’escenari de la Fundació Palau el bo i millor de la nostra geografia literària.
Tenia raó Sebastià Bennasar quan, en un article sobre el Premi Miquel Bauçà 2016, Cave Papam (AdiA Edicions), escrivia que si Hilari de Cara (1945) no existís, l’hauríem d’inventar. D’alguna manera hauríem de fer per tenir a la nostra literatura una veu salvatge, provocadora i irreverent com la seva (“La meva perdiu encara t’enyora,/ el meu cor l’ànima t’endola;/ quan m’engat, t’estima encara”).
Més reflexiva, pausada i íntima és la poesia de Sònia Moll (1974), que en el seu darrer poemari, I Déu en algun lloc (Cafè Central/Eumo), descriu el procés d’una pèrdua –la de la memòria– com ningú. (“La mare és petita/ i tu no saps com créixer/ per sostenir-la”). El compromís amb la precarietat també hi és darrera –davant i arreu– els articles que Moll publica periòdicament a La Directa.
Alguna cosa (2017) és el cinquè llibre de poemes de Rubén Luzón (1982) i Premi Vicent Andrés Estellés 2016. Hi ha, com en les seves obres anteriors, una reflexió sobre el lament i el patiment, una exploració sobre la precarietat que acaba convertint-se en una exploració sobre els límits del llenguatge i, per tant, sobre qui som nosaltres. (“Fugir cap endavant, sense remei, sense diferiment, interminable la tasca que ens espera”).
Presentarà l’acte Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes.
Entrada conjunta amb l’actuació ‘Càntut’: 15€
