28 de gener de 2024 a les 12:00
Presentació dels llibres Homenatge a Picasso i Vides de Picasso de Josep Palau i Fabre a càrrec d’Anna Maluquer, directora de la Fundació Palau i de Montse Serra, editora de ViBop. Els dos llibres s’han editat en motiu de la celebració dels 50 anys de la mort de Picasso.
El 25 d’octubre de 1971 se celebrava el norantè aniversari de Picasso. L’artista malagueny, encara pletòric, era considerat el gran exponent universal de la modernitat artística i emblema de l’exili i la resistència antifranquista. Palau i Fabre, que el 1962 havia estampat el seu primer llibre dedicat al pintor —Vides de Picasso, escrit el 1946—, havia esdevingut el gran biògraf català de Picasso i començava a tenir prestigi internacional com un dels seus estudiosos més destacats. Com a celebració dels noranta anys, a més a més dels llibres que li va dedicar i publicar aquell any, Palau i Fabre li volgué fer un regal ben especial: una obra de teatre amb el títol d’Homenatge a Picasso. La nit del 19 d’octubre de 1971, s’estrenava a la Cova del Drac de Barcelona.
Era la primera vegada que una obra de teatre de Palau i Fabre s’estrenava en condicions. L’obra va ser un èxit, segurament, un dels més grans que va tenir mai en vida. Homenatge a Picasso és un viatge poètic per la vida de l’artista que comença just al tombant de segle XX en una Barcelona eminentment modernista, amb la dona com a centre i amb un camí infinit de possibilitats davant els canvis que s’acosten. Evoluciona l’obra de Palau com evoluciona el pintor i com evoluciona el món. Fins a arribar a l’esclat de les guerres de la primera meitat del segle XX. El desenllaç d’aquest cabaret per on desfilen tota una colla de personatges és tot un cant a l’esperança. Un tornar a començar creient que l’amor ho pot tot, fins a desembocar en la propera guerra.
Vides de Picasso, de Josep Palau i Fabre, és el número 2 de la col·lecció La Sirena, també una coedició de la Fundació Palau i Vibop edicions.
El desembre de 1945 Josep Palau i Fabre va exiliar-se a París. Malgrat els seus esforços per mantenir viva la cultura catalana en la clandestinitat de la immediata postguerra, l’ambient a Barcelona se li feia insuportable. Pocs mesos després d’haver arribat a la capital francesa, Palau va enllestir Vides de Picasso, el primer llibre que l’autor va dedicar al geni malagueny, escrit durant la primavera de 1946.
Un dels objectius de Palau i Fabre, un cop establert a París, era conèixer Picasso. I la seva voluntat de coneixement el va portar a escriure Vides de Picasso, fins i tot abans d’haver conegut personalment el pintor.
Qui busqui un acostament particular, singular, sobre els elements de la vida de Picasso que l’han portat a ser considerat un dels millors artistes de la història, de seguida s’adonarà que Vides de Picasso és un llibre il·luminador. Segurament això es deu a la «puresa» amb què Palau i Fabre va escriure aquest assaig biogràfic.
Alhora, podem veure-hi com l’impuls creatiu de Picasso va esdevenir per a Palau i Fabre un exemple en què emmirallar-se, com si es tractés d’un calidoscopi en què les formes es van combinant per generar cada vegada múltiples formes noves.
