15 de juliol de 2017 a les 20:30
La poesia en castellà de les dues darreres dècades del XX s’ha dividit en dues formes d’entendre el fet poètic, una poesia dita «de l’experiència» i una d’essencialista dita «del silenci», dos extrems d’una complexa aventura poètica. A mesura que es consumeix el segle, s’eradica aquesta dualitat bel·licosa. El nou context sociocultural incorpora de forma sistemàtica el corpus de la postmodernitat a la poesia, trobant com fer text del context. La nova poesia, a banda de liquidar la dinàmica de bàndols, deixa fora de joc qualsevol element tradicional sospitós de generar una confiança excessiva. Amb l’aparició dels nous poetes nascuts als 80 i principis dels 90 podem dir, ni que sigui a tall metafòric, que la poesia pateix un procés similar al 15-M. Des de 2011 queda cada cop més clar l’abandonament de les posicions «postmodernes» i la progressiva recuperació de la confiança. Berta Garcia Faet (València, 1988) i Sara Torres (Gijón, 1991) són dues de les grans veus d’aquest nou camí que s’obre, el que no perd de vista els problemes de la postmodernitat i alhora treballa el recurs a l’emotivitat o empra el to alçat i ferm de l’èpica.
Entrada lliure
