No se sap amb certesa quan Josep Palau Oller va començar a fer dibuixos per a la indústria tèxtil. Però va ser durant la dècada de 1900. El fet que tingués per punt de llibre un full de calendari del 1909 al Tratado Teórico-Práctico de Tejidos de Francisco Javier Lluch i Pedro Vacarisas (Terrassa, 1889) fa pensar que devia ser llavors que s’hi estava ficant, tal com aclareix Palau i Fabre al catàleg Josep Palau Oller, del Modenisme a l’Art Decó (CDMT, Terrassa, 2003). Però, també podria ser, que hagués començat abans, atès que per a dibuixar estampats no era necessari l’esmentat llibre. En canvi, sí que ho era per a treballar en dibuixos de teixits per a jacquard. Tècnica per a la qual Palau Oller, en col·laboració amb Josep Mompou, va fer bastants dibuixos a l’inici de la dècada de 1910, especialment per a vànoves, tapets i camins de taula de la fàbrica Malvehy que, amb els anys, es transformaria en la societat Malvehy i Samaranch.
El 1909, però, el pare de Palau i Fabre ja estava treballant de ple per a la indústria, tal com es pot deduir pels acudits sarcàstics als fabricants i botiguers de teixits que va publicar al Papitu. D’altra banda, a la seva biblioteca s’han conservat revistes relligades i edicions amb làmines de tendències dels anys 1898 al 1908, totalment immerses en el modernisme, utilitzades directament com a font d’inspiració. També, entre aquests documents de treball hi ha llibres de dibuixos de teixits japonesos, de finals del segle XIX, molt populars entre els dibuixants ornamentals del modernisme. Poc després, Palau Oller s’inspirarà en l’esplèndida publicació alemanya Stickereien & Spitzen [Brodats i Puntes], una revista que també va ser una bona cantera per a l’arquitecte Rafael Masó o l’il·lustrador Joan Vila, d’Ivori.
El pas d’estudiar dibuix i pintura, a les acadèmies de Joan Baixas i Francesc Torres Canosa, a passar a fer propostes per a estampats no era tan distant com podria semblar-nos ara. A Llotja, per exemple, s’ensenyaven les anomenades arts industrials, i de fet van ser aquestes les que van fer néixer aquesta escola provincial d’arts i oficis. El mateix Alexandre de Riquer, l’home polifacètic per antonomàsia del modernisme català, ensenyava les tècniques del gravat i l’ex-libris a nivell particular a casa seva, però ell mateix i alguns dels seus alumnes, com ara Jaume Llongueras, van dibuixar teixits per a la indústria. Precisament, alguns dibuixos solts de sanefes de Palau Oller s’assemblen molt a uns altres del propi Riquer també fets per a la Sedera Franco Española o per a Ponsa.
Podria ser, doncs, que la primera feina de Palau Oller fos el disseny per a estampats, i també podria ser que hagués treballat des d’un principi per a Ponsa, fàbrica fundada el segle XIX, i que al 1904 ens constituïa com a Ponsa Hermanos, un nom que es va mantenir fins l’any 1920, just a l’època en què Palau Oller va començar a deixar enrera la seva dedicació gairebé exclusiva al tèxtil. Ponsa devia tenir alguna relació directa amb Sedera Franco Española, ja que en alguns àlbums de dibuixos d’aquesta –on hi ha exemplars de Riquer, Palau Oller i Vidal i Ventosa–, també hi figuren anotacions amb el nom de Ponsa. De fet, algun material de la Sedera va acabar formant part dels fons documentals d’aquesta altra empresa.
Hi ha una sèrie de mostraris corresponents a la primera dècada de 1900, ja amb el nom de Ponsa Hermanos, que fan pensar directament en la sèrie de dibuixos en blanc i blau, fets per Palau i Mompou, que es troben en el conjunt donat per Palau i Fabre al CDMT. Aquests estampats, en seda o cotó, per a mocadors o indumentària femenina de cada dia, i tintats en negatiu blau sobre blanc, devien ser populars al final del segle XIX i el primer XX, atès que n’hi han d’anteriors en altres mostraris de la mateixa fàbrica. Palau i Mompou els van seguir i els van anar evolucionant amb acurats jocs òptics d’una gran modernitat. Unes composicions esbojarrades que es repeteixen en altres propostes tèxtils dels dos artistes associats.
Quan va començar i quan va durar la societat Palau Mompou, amb adreça al carrer Casp núm. 80, també és una dada incerta. Tant podria ser a la primera com a la segona dècada de 1900. Qui es devia dedicar més de ple a dibuixar, però, era Palau atès que tot el material sobrant es va quedar a casa seva, i va continuar l’empresa sol, amb la seu habitual del carrer Mallorca, 282. Els pocs dibuixos fets de pressa, entre els centenars de primmirats fins al moll de l’os, corresponen a la marca Palau i Mompou, i cal suposar que són obra del darrer, ja que tots els de Palau tenen un acabat absolutament impecable.
Cap al final de la dècada de 1910, Palau encara treballava amb Ponsa, fins i tot, sembla l’autor principal de molts dels mostraris de l’empresa, especialment els de mocadors del coll, tant els sofisticats de fantasia com els de batalla que podrien estar destinats a la fira. A la dècada següent, en canvi, amb un nou canvi en la propietat, Ponsa va començar a comprar dibuixos de dissenyadors francesos que van acaparar els mostraris de la casa.
Palau Oller va viure més de deu anys dels seus dibuixos de teixits i estampats. Només els models refusats sumen mil cinc cents, devia fer-ne, doncs, milers i milers, dels quals avui en coneixem poc més d’una trentena a part d’algunes atribucions. En aquesta tasca ingent, cal suposar que va treballar igualment per altres empreses, a més de Malvehy, Ponsa i la Sedera…, tal com es pot deduir dels pocs teixits que es conserven, en deliciosos relligats casolans, a la biblioteca d’Eulàlia Fabre. Alhora, Palau també va dibuixar puntes i brodats, especialment pels aixovars familiars realitzats per la seva germana o per la seva dona, i qui sap si, més tard, també per a vendre quan va tenir botiga oberta, com un complement més de la taula ben parada. Palau Oller, amant de la moda i la seducció, fins i tot va projectar algun brodat per a costura com ara el del vestit negre, art déco, de festa de la seva muller, una peça que Palau i Fabre va saber conservar fins que va decidir donar-la al museu tèxtil terrassenc.
Josep Casamartina i Parassols.
