Obrim aquesta nova secció que vol ser una finestra al fons documental i bibliogràfic de la Fundació Palau i des d’on us anirem desvetllant, de mica en mica, els documents lligats a les efemèrides de l’any o a l’actualitat política i cultural del país. La història és cíclica i moltes de les coses que tenim a la Fundació i que pertanyen al nostre passat més recent, veiem com tornen a ser de plena actualitat. Bàsicament, perquè moltes de les problemàtiques o inquietuds de la societat d’aquell temps, han quedat sense resoldre en ser fulminades per una cruenta guerra civil que desembocà en la llarga dictadura que tant mal va fer a la nostra cultura i a la nostra manera d’entendre el món.
És per això que volem compartir amb tots vosaltres aquestes petites perles que tenim a la fundació i que Josep Palau i Fabre va tenir la cura d’anar conservant al llarg de tota la seva vida i que Alícia Vacarizo ha tingut la paciència d’anar catalogant i arxivant. Tot plegat és el testimoni d’una part de la nostra vida col·lectiva que creiem que val la pena de difondre.
Josep Palau i Fabre pertanyia a una generació que va ser molt conscient que el foc de la nostra llengua, de la nostra cultura en tots els seus àmbits, que havia costat tant de recuperar, calia mantenir-lo viu per a les generacions futures. Així doncs, procurarem que tot aquest esforç no hagi estat en va i que puguem contribuir, així, a mantenir la nostra memòria col·lectiva.
Cartes des del front
El Gener del 1939, Josep Palau i Fabre és enviat a Olot com a “Cabo Aparatista” per l’exèrcit republicà, ocupant-se de les entrades i sortides dels ferits de guerra a l’Hospital Militar d’aquesta ciutat. A les cartes escrites als seus pares, Palau els explica com discorre el seu dia a dia. D’Olot ja passarà al camp de concentració de Lleida d’on, amb no poques dificultats, la família intentarà treure’l el més aviat possible. Aquí trobareu les cartes escrites durant el mes de gener, quan encara és a Olot i on ja ha contactat amb Francesc Labarta, amic del seu pare que es trobava a la ciutat fent classes de pintura a l’Escola de Paisatge de la Generalitat de Catalunya.
Filosofia
El 16 de novembre se celebra el dia mundial de la Filosofia. Palau i Fabre en parla, i molt, d’aquesta matèria cabdal en l’evolució del pensament. Una evolució que avui podríem dir que està involucionant, tornant a antics esquemes que no ens aporten res de nou. Bevent dels clàssics i de mestres com Xavier Zubiri, Palau fa les seves pròpies dissertacions i arriba a les seves pròpies conclusions. Al document que us adjuntem hi trobareu textos publicats dins els seus Quaderns de l’Alquimista i textos inèdits que formen part d’un intent de construir una història de la filosofia. També introduïm una hipòtesi sobre el pensament del seu admirat Picasso. Us convidem, doncs, a pensar una mica.
DE PUIXKIN A MAIAKOVSKI
El 6 de juny és el dia mundial dedicat a la llengua russa. Us adjuntem un fragment de les dissertacions que Josep Palau i Fabre fa sobre el gènere de la tragèdia i que forma part del recull El mirall embruixat, dins l’Obra Completa II editada el 2005 per Galàxia Gutenberg / Cercle de lectors. Aquest recull que, alhora forma part dels Quaderns de l’Alquimista, va ser publicat en dos volums: el 1961 per Rafael Dalmau Editor, on s’inclou el text que us presentem, i el 1962 per Editorial Moll on es reprodueix la part més centrada a la tragèdia a Catalunya i que encapçala amb la següent cita:
…la intenció del teatre ha estat sempre la d’oferir un mirall a la vida, on es pugui reconèixer la virtut, menysprear l’orgull, i on cada generació i fins i tot cada època puguin retrobar llurs trets i llur caràcter
Shakespeare, Hamlet, Acte III, esc. 2
Al text l’acompanyen les portades dels llibres de literatura russa que tenim a la Fundació Palau.
наслаждаться этим!
Antoni Clavé
El 5 d’abril del 1913, naixia Antoni Clavé. Palau hi va fer una bona amistat i els unia la passió per Picasso. Com el mateix Clavé comenta i com ens recordava Palau, la influència de Picasso va ser fonamental en el canvi de l’obra pictòrica de Clavé. A la Fundació disposem d’un parell d’obres exposades, obres també de la seva mare, Maria Sanmarti, i força correspondència. En aquest enllaç hi trobareu fragments dels Quaderns de l’Alquimista on parla de l’obra de Clavé, de l’obra de la seva mare i també alguns fragments de la correspondència que s’intercanviaren.
Revista poesia
El març del 1944, Josep Palau i Fabre treu el primer número, finançat amb els diners que els seus oncles li donaven pel sant, de la revista POESIA
El març del 1988, enguany fa trenta anys, Josep Palau i Fabre publicà el seu tercer recull de contes amb el títol Amb noms de dona. A l’enllaç hi trobareu més informació
Maya condol
El 23 de febrer del 2008, avui fa deu anys, Josep Palau i Fabre va emprendre el darrer vol, el darrer viatge, el retorn a l’úter matern com a ell li plavia d’imaginar el trànsit entre la vida i la mort. Una de les millors notes de condol que es van rebre va ser la de Maya Picasso i que trobareu reproduïda al següent enllaç:
El 14 de febrer del 2008 s’estrenava al Teatro Español de Madrid Don Juan príncipe de las tinieblas, amb dramatúrgia i direcció d’Hermann Bonnín, una versió del Teatre de Don Joan de Josep Palau i Fabre. En l’enllaç següent hi trobareu fragments del seu pensament sobre el mite de Don Joan i també un fragment de L’esquelet de Don Joan.
- Teatre de Don Joan
- André Malraux. 11-12 de febrer del 1947. L’Espoir
- Signes d’identitat d’Antoni Tàpies
