La Fundació Palau es va inaugurar el 4 de maig del 2003, després d’una travessia de més de quinze anys cercant un espai perquè l’acollís. Cap al 1987, Josep Palau i Fabre escriu un esborrany de text fundacional que inicia amb aquestes paraules: «Atès que arribo a l’edat de setanta anys sense parents consanguinis i sense cap obligació moral vinculant, atesa la trajectòria ferotgement independent de la meva vida, desitjo que tots els meus béns, amb les excepcions que seran degudament esmentades, passin a formar un sol bloc per tal de constituir una Fundació Palau.»
Aquesta declaració d’intencions ens revela un Palau decidit a culminar el projecte que li permeti conservar i compartir tota la seva vida de treball i passió cap a la literatura i el món de l’art. Això sí, a la seva. Aquesta és la condició sine qua non. Per alguna cosa ell cedirà a la població que l’aculli un important fons d’art. Un fons que ens ajuda a fer un recorregut vital per l’obra d’un poeta insubornable a qui ha tocat viure en un segle ple de canvis convulsos, ple de trencaments, ple de destrucció, però alhora nous models de vida, noves maneres d’interactuar.
Abans d’aterrar a Caldes d’Estrac, Palau i Fabre havia intentat establir la seu de la seva Fundació en molts altres indrets, a través dels governs municipals o bé amb la intenció d’adquirir una finca i reconvertir-la. Va tenir tractes amb Andorra, El Vendrell, Torredembarra, Vila-Seca, Salou, Sant Pere de Ribes, Eivissa, Vilanova i la Geltrú, Vilajuïga, Pineda de Mar, Menorca, Altea, Pals, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Tossa de Mar, Cervera, Madremanya, Sant Feliu de Codines, Vespella de Gaià, Horta de Sant Joan, Calella de Palafrugell…
Si bé va ser complicat arribar a acords amb totes aquestes poblacions, quan Palau arriba a Caldes d’Estrac, l’aleshores alcalde Joan Rangel, va veure-ho claríssim des d’un bon començament. Can Muntanyà i la casa de les Monges, els edificis que ocupa la Fundació, havien de ser un centre termal. S’havia posat a licitació però no s’hi havia presentat ningú. Segons paraules del mateix Rangel, la Fundació «És un reforçament perquè ser vila termal implica tant l’aspecte dels balnearis com el de la cultura. I canviar un balneari, quan es pot ampliar el balneari actual i hi ha ubicacions d’altres possibles balnearis, per una instal·lació cultural de primer nivell és una immillorable oportunitat que no es podia deixar perdre.»
La Fundació, pel que té de centre d’art però també de llegat d’escriptor, és una Fundació atípica. Però aquestes dues vessants fan que puguem diversificar enormement la nostra oferta a través d’exposicions d’art, de publicacions que no només es limiten a l’edició de catàlegs sinó que fem reedicions de l’obra de Palau i Fabre i, mentre va ser vigent, vam publicar les obres guanyadores dels Premis Josep Palau i Fabre d’Assaig. També hem consolidat aquelles primeres Nits de poetes amb el que ara coneixem com a Festival Poesia i +, on hem aconseguit implicar poblacions veïnes i que ens arrela a la comarca, amb una oferta d’espectacles al voltant de la poesia (performances, música, teatre…) i que conserva encara una Nit de poetes amb la clara voluntat d’homenatjar el nostre fundador.
[1] La notícia entre la població i la classe política, qualla «Des que se sap he rebut moltes felicitacions d’alcaldes i polítics de tots els colors»[2] «La gente está entusiasmada, esto será un impulso muy importante para el pueblo. Con esta fundación, Caldes se sitúa en las rutas del arte y se consolida el proceso de transformación del pueblo»[3], explica Joan Rangel a la premsa.
[1] VIÑALS, Eva.Caldes serà seu de la Fundació Palau. El Punt diari, 6 de juliol del 2002
[2] MARTÍNEZ, Montse.L’Ajuntament de Caldes dóna llum verd perquè Can Muntanyà sigui seu de la Fundació Palau. El Punt diari, 28 de juliol del 2002
[3] VIVES, Judith. Caldes d’Estrac crearà un museu con el legado picassiano de Palau i Fabre. La Vanguardia, 9 de juliol del 2002
MEMÒRIA ANUAL D’ACTIVITATS
Memòries anuals: un recull de l’activitat i la vida del museu i, alhora, una eina de reflexió per tirar endavant nous reptes i objectius.
