Joan Fontcuberta. Poemes de l’Alquimista

Joan Fontcuberta. Poemes de l’Alquimista

Què volen les imatges? Com ens parlen? En el ventall de projectes artístics que s’endinsen en aquestes qüestions, Joan Fontcuberta ha triat la fotografia com a forma específica d’experiència posant a prova la seva condició i la seva capacitat per atrapar la veritat i la memòria.

Però Fontcuberta s’interessa també pel metabolisme que fa transformar el cos de la imatge. En els darrers anys visita arxius i col·leccions a la recerca d’imatges en estat traumàtic. És així com brolla la sèrie Trauma: fotografies malaltes, fotografies patint algun tipus de trastorn que pertorba la seva funció de document i les inhabilita a seguir “habitant” l’arxiu. Són imatges que desneixen –utilitzant un terme paulaufabrià– i clouen així el seu cicle orgànic.

Ara, a l’embat d’una obra cabdal com Poemes de l’Alquimista, Fontcuberta tempta de salvar de les runes els residus d’aquella substància fotogràfica a la que atribuíem el poder alquímic de retenir la vida tot convocant la mort. Amb descabellada supèrbia, els humans ens vanàvem d’utilitzar la càmera per vèncer el temps i empresonar vivències i històries. Ara ens adonem que aquesta quimera no dura per sempre i al final el temps acaba cobrant-se la seva venjança: convertint la imatge en un fantasma.