We use cookies to help you navigate efficiently and perform certain functions. You will find detailed information about all cookies under each consent category below.
The cookies that are categorized as "Necessary" are stored on your browser as they are essential for enabling the basic functionalities of the site. ...
Necessary cookies are required to enable the basic features of this site, such as providing secure log-in or adjusting your consent preferences. These cookies do not store any personally identifiable data.
Functional cookies help perform certain functionalities like sharing the content of the website on social media platforms, collecting feedback, and other third-party features.
Analytical cookies are used to understand how visitors interact with the website. These cookies help provide information on metrics such as the number of visitors, bounce rate, traffic source, etc.
Performance cookies are used to understand and analyze the key performance indexes of the website which helps in delivering a better user experience for the visitors.
Advertisement cookies are used to provide visitors with customized advertisements based on the pages you visited previously and to analyze the effectiveness of the ad campaigns.
100,00€ IVA inclós
Autor: Josep Palau i Fabre
Preu: 100 €
Editorial: Polígrafa
Any de publicació: 2011
Descripció: Pablo Picasso (1881-1973) és, sens dubte, l’artista més prolífic i influent del recent clausurat segle XX. Les diverses etapes que la crítica i els historiadors han volgut veure en la seva dilatada trajectòria han ajudat més a la classificació que a l’anàlisi i la interpretació de la seva obra. Abandonant l’ús tradicional de la matèria com a subjecte per obtenir varietat i significat, Picasso la va reduir gradualment a un grapat de motius estandarditzats i va usar un ampli ventall de diferents estils com a principals mitjans per comunicar idees i sentiments. En definitiva, en Picasso, estil és significat; la seva proteica i canviant naturalesa va trobar la seva expressió en la varietat estilística i en la constant experimentació. A llarg del seu extens assaig, Josep Palau Fabre va desgranant les claus d’un període (1927- 1939) i d’un artista plenament conscient de la complexitat del seu temps i de l’atemporalitat de l’autèntic art: ”Repetidament se’m pregunta sobre l’evolució de la meva pintura. Per a mi no hi ha passat i futur en l’art. Si una obra d’art no pot viure sempre en el present, no s’ha de considerar com a tal. L’art dels grecs, dels egipcis, dels grans pintors que van viure en altres temps, no és un art del passat, potser està més viu avui del que ho va estar mai.”